Aprofitant una visita a París asisteixo a una breu execució -abans de la missa dominical de les 11h- des de la tribuna on hi ha situada la cónsola. M'acompanya el meu fill Arnau.
L'Orgue està situat sobre la porta d'entrada. S'accedeix per una escala de cargol. Passem just per davant d'on els manxaires carregaven d'aire l'orgue. Es pot veure que estava previst que hi treballessin tres manxaires.
L'organista disposa d'unes sales privades. La primera es una saleta per rebre visites.
Aquì es veu on som situats. Aquest és l'orgue principal. N'hi ha un altre més petit, l'orgue del cor, al costat de l'altar.
L'organista titular és en Daniel Roth. Abans ho havia estat Marcel Dupré. Avui, pero, hi ha l'organista titular suplent, Mn. Sophie-Véronique Cauchefer-Choplin.
Per tocar aquest intrument calen dos registradors. Els veiem situats a dreta i esquerra de l'organista.
L'orgue de Sant Sulpice te 102 registres que s'activen mitjançant un mecanisme Baker. La màquina Baker es un mecanisme pneumàtic servo alimentat. Sería semblant als servofrens o a la direcció assistida dels automòvils: Amb un petit esforç obrim el pas d'un fluid que produirá un efecte molt més important. Aquí veiem els tubs de 32 peus. Al sonar fan tremolar el moble.
Aquests orgues sonen molt diferent dels orgues barrocs ibérics. En els primers es buscava imitar la veu de Déu, d'un Déu barroc a punt per al càstig, amb un só fort, potser una mica estrident. La trompeteria en batalla es un exemple d'aquest efecte. Els orgues romàntics busquen la musicalitat. Tenen molts més efectes, com ara les caixes expresives, els ecos i busquen imitar una orquestra simfònica.
Veiem com sona aquest orgue:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada